AVALUACIÓ FINAL

Després d’haver realitzat les diverses miniactivitats i de la reflexió necessària per emplenar les graelles d’autoavaluació, puc dir que el meu model mental sens dubte ha crescut quant a quantitat de conceptes i les seves relacions. La meva postura inicial era, en cert grau, el d’una persona que veia les tecnologies com quelcom deshumanitzador i alienant. S’ha produït un canvi conceptual en la mesura que s’han hagut de reorganitzar les estructures de coneixement per la impossibilitat d’acomodar les anomalies amb que m’he trobat en les teories prèvies, així ha estat necessari canviar de conceptes i proposicions alhora que els marcs per acomodar les idees.

2.5.AVALUACIÓ TECNOLÒGICA "QUÈ NECESSITEM PER ESCRIURE?"

Amb l’objectiu d’avaluar el procés tant el seguiment com la participació per part dels alumnes s’enregistrà per mitjà d’una graella tant els temes de les aportacions i participacions dels alumnes com de la complexitat de la proposta La mestra tutora ha elaborat un anecdotari on s’hi ha anotat la tasca realitzada, la valoració de la implementació, notes d’observacions realitzades per un altre mestre, així com les reestructuracions en la programació inicial, referides a l’increment de complexitat o no de les propostes.

Per tal de dur a terme una avaluació processual i sumativa es realitza al moment de conversa i es duu a terme el disseny d’una prova individual d’avaluació de I'aprenentatge i el grau de coneixements adquirits juntament amb una fitxa d’autoavaluació i heteroavaluació dels nins i nines que consisteix en cares expressives. La valoració global de les dades recollides han possibilitat una avaluació reguladora que servirà com a base a l’hora d’engegar altres propostes de treball per a la lectura i escriptura.

2.2. AUTOAVALUACIÓ MODELANT HISTÒRIES

Ha estat un aprenentatge significatiu, perquè cada alumne ha adaptat la seva resposta educativa a les seves potencialitats, el recurs tecnològic ha resultat molt engrescador i el treball de la llengua i fins i tot els valors han possibilitat que els alumnes construeixin el seu aprenentatge i el puguin aplicar a altres àmbits de la vida, per exemple, al meu cas, podran escriure als seus propis amics. El fet d'haver-hi un espai o una adreça d'internet on compartir experiències semblants amb alumnes semblans o diferents fa que la nostra tasca s'enriqueixi mitjançant la reflexió.

2.1. AUTOAVALUACIÓ I VALORACIÓ CANVI CONCEPTUAL:

Respecte al corrent CTS, he reorganitzat els conceptes. Al meu mapa inicial la tecnologia era al centre de tot, ara comparteixo el material llegit, la tecnologia no predomina sobre la ciència ni sobre la societat, sinó que interactuen mútuament. En aquesta concepció s’entén la relació de tecnologia i ciència com a un procés on es lliguen i relacionen factors socials, econòmics, polítics i culturals (Cabero, 2003). L’ús del mapa de conceptes representa visualment la percepció global d’allò que implica la CTS i la seva relació amb l’educació i les TIC, per la qual cosa és útil per a tenir una idea de la contextualització d’aquests conceptes i la seva relació.

Pel que fa al mapa conceptual de la PAC 1.3. els conceptes CIÈNCIA – TECNOLOGIA – SOCIETAT estan interrelacionats i interactuen, molt diferent al meu mapa inicial on al centre hi havia el concepte TECNOLOGIA, la qual es fonamenta en la CIÈNCIA, que és útil per a l’EDUCACIÓ i repercuteix a la SOCIETAT, a l’avaluació inicial no vaig observar aquest triangle interactiu. Aquest fet és la causa d’una reorganització dels conceptes a partir de la teoria de Teixit sense Costures fet que suposa un veritable canvi conceptual radical.

AUTOAVALUACIÓ PAC1

Fins ara continuo aprenent a emprar les NNTT per anar seguint les PACs. Gràcies als companys/es i al material d’aula vaig aplicant els coneixements adquirirts respecte a dos aspectes, un seria l’ús de les NNTT per crear blocs, mapes conceptuals... L’altre seria paral·lel i implicaria el context actual de la tecnologia, la qual, comparteixo la idea, és inseparable de la societat i educació, aquestes 3 interactuen i es donen forma entre sí.

Aquest aprenentatge és diferent al presencial ja que és a distància. Per això, una vegada més, cal destacar el valor de la tecnologia perquè fem un tractament virtual mantenint una comunicació molt fluïda. Evidentment es veu que al darrera hi ha un disseny tecnològic per afavorir i fer el seguiment del nostre procés d’aprenentatge.

Síntesi

A) “La tecnologia influeix en els canvis socials” aquesta idea que es podria completar dient que tecnologia i societat interactuen, i una moldeja l’altra. Si això sembla estar clar, el que vertaderament tenim davant de nosaltres és la necessitat de formar part activa d’aquest canvi perquè si no, hi ha el perill de resultar exclòs dels avenços.

Els conceptes més exposats en el debat es refereixen a la relació entre tecnologia i la societat, i si un influeix sobre l’altre i/o si el pes ha de recaure més sobre un o sobre l’altre. El que és innegable és el fet de la societat tecnològica actual.

B) L’educació té un paper fonamental, i comparteixo la conveniència d’aquesta assignatura. Penso que al cap i a la fi el pensament crític el tenim, també, tota la informació és al nostre abast només pitjant un botó, ara bé amb el treball iniciat hi ha més possibilitats de transmetre informació i dominar aquest recurs que és fonamental per a la vida actual. La quantitats d’aportacions dels companys ha fet que el debat sigui de gran qualitat, és el més interessant dels que he participat. La manera d’argumentar segons el model de Toulmin fa que cada aportació feta per cada company sigui correcta perquè justifica el seu posicionament basant-se en els fets. En el cas del c-map, ha estat un recurs nou per a mi, i juntament amb el model de Toulmin, podrem transmetre una informació determinada d’una manera estructurada a alumnat o companys.

En el cas del meu bàndol m’he hagut de posicionar amb la vessant sòcio-determinista malgrat hi ha aspectes amb el quals m’identifico, reconec, que per a mi ni tot és blanc ni tot és negre, penso que realment ens hem d’adaptar ràpidament perquè ens podem desfasar en qualsevol moment, penso també que la tecnologia sí es crea per facilitar aspectes quotidians. Per exemple, em costà defensar al fil tecnopart que les màquines deshumanitzen.

En el meu cas, a més de la documentació aportada per al debat, he complementat la informació consultant fonts a la xarxa. He participat a tres carpetes: a la relació CTS (fil determinisme); CT escola (fil transversalitat) i Tecnopart (fil tecnopart). M’ha servit molt a nivell d’ús de les noves tecnologies i a nivell de construcció de opinió, moltes aportacions dels companys/es són molt interessants perquè van més enllà de la proposta, indistintament del bàndol, per la qual cosa he aprofundit més en la visió sobre les noves tecnologies gràcies als meus companys/es.

C) Destaco l’aportació de Rosa Pujol, molt ben argumentada i justificada, estic d’acord amb tot el que va dir seguint la línia de les seves participacions en el debat, és important disposar de la tecnologia per evitar problemes majors durant el part i respecte a que les màquines deshumanitzen, no és una afirmació vàlida, les màquines no deshumanitzen per sí mateixes, efectivament depèn de l’ús que se’n faci.

Fil Tecnopart

Ningú no ens ha format en relació al tecnopart, es converteix en una situació freda, on les persones que són al costat de la mare estan més pendent de les màquines que no pas del què passa. Subscric la tesi de la Tània Casanova, ja que no podem simplificar el part en el funcionament d’unes màquines, s’ha d’atendre una mare i el seu fill, i això implica el seu estar, valors, sentiments, i no tan sols el seu cos. Una màquina no pot substituir l’instint de les persones, ni els seus sentiments. Precisament la teoria ecològica de Bronfenbrenner (1987), defineix la importància dels ambients i els valors. En el cas del tecnopart, es dóna en un ambient fred i les persones sanitàries que hi són presents atenen la pacient, en un moment tan important, mitjançant les màquines. Quan moltes vegades no seria necessari fer-ho si no hi hagués cap complicació i sí podrien dedicar-se el moment del part a atendre i a rebre l’infant en un context agradable i càlid.

Com apunta Michel Odent (2008), més que humanitzar els parts s’han de mamiferitzar, redescobrint les necessitats bàsiques que compartim amb els mamífers. Aquests, necessiten sentir-se segurs i no observats en el moment del part. Així, s’evitaria la por.

Partint de la perspectiva del teixit sense costura, hem de tenir en compte el context social. No es pot deixar de banda en cap moment la discussió i la reflexió d’on és el límit moral pel que fa a l’aplicació de la tecnologia. I comptant amb un context ample que inclogui la natura, la cultura i els nostres orígens sense perdre de vista el present i futur. Podrà un home tenir fills? Què passa amb nadons amb patologies? Com afecten les emocions de la mare en aquell moment sobre el nadó?
En resum, cal anar reflexionant constantment sobre la humanització en el moment del part per no perdre-la de vista, malgrat tota la tecnologia que l’envolta.