Fil Tecnopart

Ningú no ens ha format en relació al tecnopart, es converteix en una situació freda, on les persones que són al costat de la mare estan més pendent de les màquines que no pas del què passa. Subscric la tesi de la Tània Casanova, ja que no podem simplificar el part en el funcionament d’unes màquines, s’ha d’atendre una mare i el seu fill, i això implica el seu estar, valors, sentiments, i no tan sols el seu cos. Una màquina no pot substituir l’instint de les persones, ni els seus sentiments. Precisament la teoria ecològica de Bronfenbrenner (1987), defineix la importància dels ambients i els valors. En el cas del tecnopart, es dóna en un ambient fred i les persones sanitàries que hi són presents atenen la pacient, en un moment tan important, mitjançant les màquines. Quan moltes vegades no seria necessari fer-ho si no hi hagués cap complicació i sí podrien dedicar-se el moment del part a atendre i a rebre l’infant en un context agradable i càlid.

Com apunta Michel Odent (2008), més que humanitzar els parts s’han de mamiferitzar, redescobrint les necessitats bàsiques que compartim amb els mamífers. Aquests, necessiten sentir-se segurs i no observats en el moment del part. Així, s’evitaria la por.

Partint de la perspectiva del teixit sense costura, hem de tenir en compte el context social. No es pot deixar de banda en cap moment la discussió i la reflexió d’on és el límit moral pel que fa a l’aplicació de la tecnologia. I comptant amb un context ample que inclogui la natura, la cultura i els nostres orígens sense perdre de vista el present i futur. Podrà un home tenir fills? Què passa amb nadons amb patologies? Com afecten les emocions de la mare en aquell moment sobre el nadó?
En resum, cal anar reflexionant constantment sobre la humanització en el moment del part per no perdre-la de vista, malgrat tota la tecnologia que l’envolta.